Sant Pere de Graudescales
És d'una sola nau, amb planta de creu llatina.
La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig
punt, d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça
la cúpula damunt de trompes. El llevant de la
nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha
les corresponents absidioles.
Té tres portals: un als peus de la nau i
dos al transsepte, l'un al sud i l'altre al nord. Hi ha una finestra cruciforme
a ponent i dues a l'absis major, asimètriques, l'una és al mig i l'altra a un
costat. També tenen finestres les absidioles, els caps del transsepte i la nau,
una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. Els absis
presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes.
La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de
base quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una obertura
circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.
El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir dels
benedictins. El temple actual, erigit cap al segle XII,
tingué una vida curta.
La comunitat benedictina va decaure al segle XIII però fins a l'any 1504 no hi va desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau,
cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part
sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere
fou traslladat a la parròquia de Busa.
L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.
Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren
les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt
acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes (el monestir) que
enlletgien el conjunt i mig l'amagaven.
És d'una sola nau,
amb planta de creu
llatina. La
nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt,
d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça la cúpula damunt de trompes. El
llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les
corresponents absidioles.
Té tres portals: un als
peus de la nau i dos al transsepte, l'un al sud i l'altre al nord. Hi ha una
finestra cruciforme a ponent i dues a l'absis major, asimètriques, l'una és al
mig i l'altra a un costat. També tenen finestres les absidioles, els caps del
transsepte i la nau, una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit
horitzontal. Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions
sense lesenes.
La cúpula, que
exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base
quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una obertura circular
aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.
El monestir va ser
consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir
dels benedictins. El temple actual, erigit cap al segle XII, tingué una
vida curta.
La comunitat benedictina
va decaure al segle XIII però fins a l'any 1504 no hi va
desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la
nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part
sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere
fou traslladat a la parròquia de Busa. L'església quedà abandonada i
gairebé en ruïna.
Als anys 60 es
restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys
80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes
de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i mig
l'amagaven.