Moras Tristany

dijous, 19 de setembre del 2013

SANT PERE DE GRAUDESCALES

Sant Pere de Graudescales

És d'una sola nau, amb planta de creu llatina. La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt, d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça la cúpula damunt de trompes. El llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.

Té tres portals: un als peus de la nau i dos al transsepte, l'un al sud i l'altre al nord. Hi ha una finestra cruciforme a ponent i dues a l'absis major, asimètriques, l'una és al mig i l'altra a un costat. També tenen finestres les absidioles, els caps del transsepte i la nau, una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes.

La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.

El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir dels benedictins. El temple actual, erigit cap al segle XII, tingué una vida curta.

La comunitat benedictina va decaure al segle XIII però fins a l'any 1504 no hi va desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.

Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i mig l'amagaven.

Les claus les guarden a l'àrea de Roca fumada, a prop de l'església.

És d'una sola nau, amb planta de creu llatina. La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt, d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça la cúpula damunt de trompes. El llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.

El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir dels benedictins. El temple actual, erigit cap al segle XII, tingué una vida curta.

diumenge, 24 de febrer del 2013

dijous, 16 d’agost del 2012

A l'any 1915, es va encomanar la construcció d'un nou cementiri a l'arquitecte Bernardi Martorell, que havia rebut la influència modernista de Gaudí.

Es va construir en un espai de roques caigudes, voltades d'alzines. Es volia combinar les roques caigudes, símbol de la mort, amb les alzines de fulla sempre verda, símbol de la vida . Mort i vida, expressió d'un cementiri cristià.

L'entrada está formada per un arc parabòlic, còncau i convex, típicament gaudinià. A l'interior, les tombes estan excavades a les roques. Sobresurt una esvelta agulla cònica, símbol de la Resurrecció.

El cementiri d'Olius, ple de senzillesa i de fantasia, integrat en la naturalesa i en el paisatge del seu entorn, és un model únic de l'art funerari modernista català.

Ajuntament d'Olius.