diumenge, 31 d’agost del 2025

Reflexions sobre la benvolença i la humilitat

 

Reflexions sobre la benvolença i la humilitat

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit

Interpretació i context filosòfic

    La frase “Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit” ens convida a una profunda reflexió sobre el valor de la humilitat i la benvolença en la vida quotidiana i en les relacions humanes.

El significat del jou i el camí del deixeble

    El jou, en aquest context, simbolitza la voluntat d’acceptar la guia d’una persona o d’un principi superior, assumint un compromís de creixement personal i de transformació moral. Fer-se deixeble implica obrir-se a l’aprenentatge, reconèixer les pròpies limitacions i acollir amb sinceritat la saviesa que prové de l’experiència i de l’exemple dels altres. Acceptar el jou no és sotmetre’s a una càrrega pesada, sinó incorporar una disciplina que ens orienta cap a la bondat i l’humilitat.

La benvolença i la humilitat de cor

    Ser benèvol vol dir actuar amb amabilitat, compassió i generositat envers la resta de persones, sense buscar recompensa ni reconeixement. La humilitat de cor és la capacitat de veure’s a un mateix amb realisme, sense orgull ni arrogància, sabent que cada persona té virtuts i mancances, i que el veritable valor rau en el servei i l’ajuda als altres.

    Aquestes virtuts, sovint considerades modestes, són d’una gran força transformadora. La benvolença crea vincles de confiança i respecte, mentre que la humilitat allibera de la necessitat de destacar-se o d’enaltir-se davant la resta.

La paradoxa de l’enaltiment i la humiliació

    La segona part del fragment, “Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit”, formula una llei paradoxal present en moltes tradicions filosòfiques i espirituals. Aquelles persones que busquen constantment l’exaltació personal, l’aplaudiment o la superioritat, sovint acaben experimentant la frustració o el rebuig, ja que la vanitat destrueix les relacions autèntiques i la confiança.

    En canvi, qui opta per una actitud humil, reconeixent les pròpies limitacions i valorant els altres, troba sovint el respecte sincer, l’acceptació i fins i tot l’enaltiment espontani per part de la comunitat. La humilitat, lluny de ser una debilitat, esdevé una font de força interior i de lideratge genuí.

Aplicació pràctica a la vida

    En el dia a dia, aquestes paraules ens recorden la importància de cultivar la benvolença i la humilitat en les nostres accions. En el món professional, social i familiar, l’ajuda desinteressada, la capacitat d’escoltar i d’aprendre, i el respecte profund per la dignitat de tothom són les bases d’un bon lideratge i d’una convivència harmònica.

    Ser humil no vol dir minimitzar-se, sinó reconèixer el valor propi sense menysprear el dels altres. Ser benèvol implica oferir generositat sense esperar res a canvi.

Conclusió

    El fragment proposa un camí de creixement interior i de relació amb el món fonamentat en la humilitat i la benvolença. Acceptar el “jou” és acollir la disciplina de l’aprenentatge continu i del servei als altres. Qui s’humilia amb sinceritat, paradoxalment, troba la veritable enaltiment; qui busca l’exaltació, sovint descobreix la solitud. Així, aquestes virtuts, discretes però profundes, són les que sostenen una vida plena i significativa.

 

divendres, 29 d’agost del 2025

Per què hi ha guerres en el món?

 

Per què hi ha guerres en el món?

Reflexions sobre la naturalesa humana i la recerca de la pau

Introducció

És una pregunta que ressona en el cor de moltes persones: per què hi ha guerres, si al cap i a la fi tots som membres d’una sola raça, la humana? Si compartim una mateixa naturalesa, si som germans i germanes, si la nostra sang té el mateix origen, per quin motiu el món s’ha vist sacsejat per conflictes, violència, destrucció i patiment al llarg de la història? Aquest interrogant no té una resposta senzilla, però la reflexió sobre aquest tema ens permet endinsar-nos en les profunditats de la condició humana, les seves contradiccions i les possibilitats de canvi.

La unitat fonamental de la humanitat

Des d’un punt de vista biològic, social i espiritual, les persones formem part d’una sola família: la humanitat. Les diferències de color de pell, idioma, cultura, religió o costums no són més que matisos superficials davant la realitat d’un origen comú. Les investigacions científiques han demostrat que l’ADN de les persones de tots els continents és gairebé idèntic, i que la diversitat és fruit de generacions d’adaptacions i evolució a l’entorn. A nivell filosòfic, moltes tradicions han afirmat la fraternitat universal —la idea que, malgrat les diferències, compartim una essència comuna.

L’origen de les guerres: complexitat i contradiccions

Però si tot això és cert, per què les guerres han estat una constant a la història de la humanitat? Les causes són múltiples i s’entrellacen en un entramat complex que inclou factors psicològics, socials, econòmics, polítics i culturals.

La lluita pels recursos

Un dels motors històrics de la guerra ha estat la competència pels recursos: terres, aigua, aliments, riqueses naturals. Quan les necessitats d’una comunitat xoquen amb les d’una altra, sovint sorgeixen disputes que poden derivar en conflictes armats. La por a la manca, la voluntat d’expansió o el desig de poder material han estat, en moltes ocasions, fonts de tensió.

Diferències d’idees i creences

Les persones són capaces de crear sistemes de pensament i creences molt poderosos. Quan aquests sistemes entren en confrontació —ja sigui religió, política, identitat nacional, etc.— poden generar una divisió tan profunda que la violència esdevé una via per imposar una visió o defensar una manera de viure. Les guerres de religió, els conflictes ideològics, les lluites pel poder són exemples d’aquesta dinàmica.

El paper dels líders i les estructures de poder

Al llarg dels segles, les decisions de líders, governants o grups amb poder han estat determinants en l’inici de conflictes. La recerca de prestigi, control, domini o influència ha estat un motor de guerra. De vegades, els interessos d’una minoria prevalen sobre el benestar de la majoria, i la manipulació de la informació pot alimentar l’odi o la por.

La por, l’odi i la desconfiança

Malgrat la fraternitat essencial, la por a l’altre —a allò desconegut, a la diferència— pot convertir-se en un motor potent de conflicte. Quan aquesta por es barreja amb l’odi, la desconfiança o la indignació, la convivència es fa difícil i la violència pot aparèixer com a recurs. La història està plena de guerres que van començar amb petits recels, prejudicis o incomprensions que es van fer grans amb el pas del temps.

La memòria i els greuges històrics

Els records de conflictes, de ferides antigues, de injustícies no resoltes poden perpetuar la divisió entre pobles, nacions o grups. La transmissió generacional del dolor, la venjança o la necessitat de reparar ofenses reals o percebudes sovint alimenta nous actes de violència.

La paradoxa de la naturalesa humana

La humanitat és capaç de la més gran compassió, generositat i solidaritat, però també de la més profunda crueltat. La mateixa natura que ens fa capaços d’estimar, crear i perdonar, pot donar lloc a la por, l’agressivitat o l’odi. Aquesta dualitat forma part de la nostra condició i ens desafia a triar, com a col·lectiu i com a persones, quin camí volem seguir.

La recerca de la pau: alternatives a la guerra

Per bé que les guerres han estat recurrents, la història de la humanitat també està plena d’exemples de pau, reconciliació i col·laboració. Les persones han organitzat moviments per la justícia, la llibertat i els drets humans; han creat institucions per mediar conflictes; han ideat formes d’acord per compartir recursos i viure en harmonia.

Educació per a la convivència

L’educació és clau en la prevenció de la violència. Ensenyar a valorar la diversitat, a respectar l’altre, a dialogar i a resoldre disputes sense recórrer a la força, pot transformar les arrels dels conflictes.

Diàleg i mediació

El diàleg obert i sincer permet entendre els punts de vista de l’altre, trobar solucions creatives i arribar a compromisos. La mediació, tant a nivell interpersonal com internacional, ha evitat moltes guerres i ha permès la reconciliació.

Justícia, equitat i repartiment de recursos

Molts conflictes neixen de situacions d’injustícia o desigualtat. Promoure la justícia social, econòmica i política, garantir l’accés als recursos bàsics, fomentar la distribució equitativa i combatre la pobresa són vies per reduir el risc de guerres.

Reconèixer la fraternitat universal

Assumir, no només de forma teòrica sinó pràctica, que formem part d’una sola família humana, pot canviar la manera com ens relacionem. El reconeixement de la dignitat de totes les persones és la base d’una convivència pacífica.

Conclusió

Les guerres persisteixen per motius complexos, però la humanitat també té la capacitat d’imaginar i construir un món sense violència. Som fills i filles d’una mateixa naturalesa, portem la sang del mateix origen, i la pau és possible si treballem per redescobrir el que ens uneix i transformar el que ens separa. La resposta a per què hi ha guerres pot ser tan antiga com l’espècie humana, però la pregunta porta implícita la possibilitat de canvi. Si les persones som una sola família, tenim la responsabilitat col·lectiva de buscar camins de convivència, comprensió i pau.

dilluns, 25 d’agost del 2025

Un viatge interior: Records i trajectes d’una vida

 

Un viatge interior: 

Records i trajectes d’una vida

Reflexions d’una persona arrelada a Sallent

    Des del cor de Sallent, una vila petita però impregnada d’història al Bages, s’entreteixeix el relat d’una vida senzilla, marcada per la quietud del paisatge i l’aroma persistent dels records. No tothom ha tingut l’oportunitat de recórrer món ni de desplaçar-se amb assiduïtat, però viure arrelat a un indret potser ofereix una perspectiva única: la de veure’s créixer dins el mateix escenari, observant com el pas del temps transforma carrers, persones i costums, mentre tu vas recollint petites escletxes de món en cada petit viatge.

Els primers anys a Sallent

    Els primers records es fonen amb la infantesa a Sallent, un poble que sembla respirar al mateix ritme de la natura que l’envolta. Les rieres, les places antigues, els camps on el blat dansa amb la brisa, tot conforma un univers on cada racó té una història. L’escola, les festes majors, els jocs de carrer, els veïns de sempre: Sallent és molt més que un lloc de naixement; és una llar, un refugi i un punt d’inici per a tota aventura.

    Els ritmes pausats del poble permeten observar la vida amb una intensitat que a vegades s’escapa en ciutats més grans. Cada gest, cada salutació a la carnisseria, cada olor del forn a trenc d’alba, esdevenen engrunes de felicitat quotidiana. Aquesta calma arrelada marca la manera com una persona entén el món i, en part, la seva relació amb el viatge.

El primer gran viatge: Mallorca

    Quan era petit, va arribar el primer gran viatge, gairebé una odissea per a algú acostumat a la rutina sallentina: Mallorca. L’illa, amb el seu blau intens i la llum que banya la sorra, va ser una revelació. Els records d’aquell viatge potser són difusos; el pas del temps esborra detalls però en queda l’essència. Potser una excursió a alguna cala, el gust de la gelat, l’emoció de pujar a un vaixell o veure com el mar s’estén més enllà de l’horitzó. Mallorca va ser una finestra oberta a la immensitat, una primera lliçó sobre la riquesa que hi ha més enllà del poble natal.

Lourdes: espiritualitat i descobriment

    Més endavant, tambéde petit, va arribar l’ocasió de desplaçar-se fins a Lourdes, al sud de França. Lourdes no és només una destinació turística; és un lloc de pelegrinatge, on la fe i la recerca interior s’entrellacen. La visita a Lourdes va significar molt: la sensació de creuar la frontera, d’escoltar una llengua diferent, de compartir moments amb persones que venien d’arreu, d’aturar-se uns segons en silenci davant la gruta i deixar-se endur per la pau del lloc. Lourdes va ser, per damunt de tot, una experiència de connexió amb el món, amb una espiritualitat senzilla i sincera.

Els viatges a la província de València

    No han estat molts, però han deixat petjada. Dos o tres cops, potser en èpoques diferents, la província de València va obrir les portes a nous paisatges: la llum suau dels tarongers, l’olor de mar que es barreja amb la brisa càlida, els carrers acolorits dels pobles i ciutats valencians. Potser una fallera dansant, potser el so llunyà de la mascletà, potser uns dies de descans. Cada viatge a València ha estat una petita aventura, una oportunitat per entendre que cada racó de la península té la seva pròpia melodia.

Altres desplaçaments propers

    La vida, de vegades, obliga a moure’s per motius diversos: una visita familiar, una excursió, un compromís inesperat. Hi ha hagut altres desplaçaments, segurament menys memorables però no menys importants. Un dinar a Manresa, una escapada a Montserrat, una visita a Barcelona per veure un museu o simplement per fer una gestió. Aquests petits trajectes configuren un mapa invisible de records, on cada punt és un instant viscut amb intensitat.

El servei militar a Madrid

    Un dels trajectes més rellevants va ser el servei militar a Madrid. Per a qui no ha sortit gaire del seu poble, la capital de l’Estat pot semblar un altre univers. Madrid és bulliciosa, plena de vida, de contrastos; el soroll, el trànsit, les avingudes amples, els cafès plens a qualsevol hora. L’experiència militar no només va representar un canvi d’escenari, sinó també una escola de vida: l’adaptació a rutines estrictes, la convivència amb persones de llocs molt diversos i la necessitat de trobar el propi espai dins d’un engranatge més gran.

    Madrid va ser la gran ciutat, el lloc on l’enyorança del poble es feia més evident i, alhora, on s’aprenia a valorar la calma de Sallent. Aquells mesos han quedat gravats a la memòria amb una barreja de nostàlgia i orgull per haver superat un repte important.

Els llocs somiats: Canàries, Itàlia, més Espanya

    Amb el pas dels anys, hi ha qui sent la picor de l’aventura, el desig d’explorar més enllà del que ha estat possible fins ara. Han faltat ocasions per anar a les illes Canàries, per perdre’s pels carrers de Roma, per recórrer la resta d’Espanya amb calma. Són somnis que s’arxiven en un racó de la ment, potser per a més endavant, o potser per deixar que la imaginació acabi d’omplir els buits.

    L’anhel de viure aquests viatges no s’esvaeix. Les Canàries, amb la seva natura volcànica i la cultura pròpia; Roma, plena d’històries antigues i art sublim; altres ciutats i pobles d’Espanya que encara esperen la visita. Aquestes destinacions no són només llocs, sinó símbols d’una curiositat que roman viva.

Viure arrelat i viure esperant

    Potser la vida no ha donat moltes oportunitats per viatjar lluny o sovint, però viure arrelat a Sallent ha estat, també, una aventura. Cada carrer, cada festa, cada tram de la riera porta associats centenars d’històries. Quan els viatges es limiten, el món es fa petit però, alhora, esdevé més profund. S’aprèn a mirar amb ulls nous allò que sempre ha estat a prop, a reconèixer la bellesa de la quotidianitat i a gaudir de la familiaritat.

    Però, tot i això, queda la curiositat, el somni. Potser algun dia serà possible creuar nous horitzons, veure ciutats i països desconeguts, conèixer persones i cultures diferents. Mentrestant, la memòria i la imaginació omplen aquest desig, i la vida esdevé un viatge interior, tan ric com el més llarg dels trajectes.

Conclusió

    El relat d’una vida no es pot mesurar només pels quilòmetres recorreguts, sinó per la intensitat amb què s’han viscut els moments. Els viatges, per petits que siguin, deixen empremta. I viure arrelat a un poble com Sallent significa, també, viure una aventura contínua, plena de records, d’afectes i de somnis encara per descobrir. El món potser és gran, però les històries que hi vivim, per senzilles que siguin, el fan immens.

 

diumenge, 13 d’abril del 2025

ARBRE GENEALÒGIC FAMÍLA VILASECA—GUELL— VILA—BURDO

ARBRE GENEALÒGIC FAMÍLA  VILASECA—GUELL— VILA—BURDO


13 octubre 1860       Maria Margarita Francisca VILASECA VILA

                                      Pares: Antonio Vilaseca 

                                                 Maria Vila Burdó

Avis paterns:    Jaime Vilaseca   i  Maria Guell

Avis materns:  Jose Vila  i Cecilia Burdo del Estany

Padrins; Juan Vila     i Maria Guell                                             Ref. 175559

 

Matrimoni

28 setembre 1857      ANTONIO VILASECA GUELL                    25 años                     (1832)

                                                  Pares  Jaime Vilaseca  i Maria Guell

                                            MARIA DE LOS DOLORES VILA BORDO     24 anys              (1833)

                                                  Pares   Jose Vila i  Cecilia Bordo     difuns

      Testigs Jaime Vilaseca  i Bonaventura Oller                          Ref. 181208

 

Matrimoni

10 desembre 1877      RAMON ABAYA PLA   35 anys                          (1842)

                                                  Pares Juan Abaya  i Maria Pla   difuns  

                                             MARGARITA VILASECA VILA   17 anys         (1860)

                                                  Pares: Antonio Vilaseca  i Maria Vila      Ref. 172401

 

29 agost 1863     JOSEP PEDRO JUAN  VILA FORTUNY

                                           Pares Pedro Vila   i  Maria Fortuny

Avis paterns     Jose Vila i   Cecilia Burdo

Avis materns    Pedro Fortuny   i  Maria Sastre

Padrins       Jose Vila   i  Francisca Malla const de Juan Vila                        Ref  175130

 

23 GENER 1859      MARIA MERCE FILUMENA TERESA VILA MALLA

                                               Pares:  Juan Vila   i  Francisca Malla

Avis paterns:  Jose Vila  i Cecilia Bordo   (Sant Feliu de Terrasola

Avis materns:   Agustin Malla   i Josefa Plana

Padrins :   Gaspar Vila   i   Dolores Riera  filla de Francisco Riera i Rosa Conras   Ref  17349

 

Matrimoni

17 Abril 1858               JAIME ABAYA SOLA         24 anys

                                                 Pares Jose Abaya  i  Antonia Solá      difunts

                                      MARIA VALL PARER         25 anys

                                                  Pares:  (1792)  Bonaventura Vall (Avinyo)   Agnes Parer  (Oló)

Testigs:    Juan Vilaseca  i Pedro Rovira                                      Ref.  181214

 

17 desembre 1856      MARIA CONCEPCIÓ THERESA FRANCISCA VILA BURDÓ

                                                       Pares:  Gaspar Vila  i  Theresa Burdó

Padrins;  Andreu Vila   (Oncle)   i  Esperança Vila  (tia) de Joan Autonell (muntanyola)

                                                                                                                            Ref. 172920

 

Matrimoni

6 març 1853               JOSEP VILA BURDÓ

                                                 Pares: Josep Vila   i Cecilia Burdó    difunts

                                    MARGARIDA FERRER PORTI                       

                                                  Pares:    Josep Ferrer  i   Rosa Porti    difunts

Testigs:    Valentí Vilaseca  (Talamanca)       i    Climent Dalmau                                     Ref.  182228

 

Matrimoni

19 març 1872                 SALVIO VILA BURDÓ

                                                  Pares:   Jose Vila     i Cecilia Burdó    difunts

                                      TERESA CASANOVAS PASCUAL

                                                  Pares: Miguel Casanovas    i  Teresa Pascual

Testigs:     Isidro Obradors    i Jose  Crespiera                                                 ref  182548

 

13 gener 1850                   JAUME JOAN JOSEP  VILASECA GUELL

                                                       Pares: Josep Vilaseca    i  Antonia Guell

Padrins:    Jaume Vilaseca    -  Raymunda Guell 

 

5 Novembre 1858           JUAN ESTEVAN BUENAVENTURA  VILASECA  TORO

                                                    Pares: Juan Vilaseca Fauri   i  Raymunda Toro   Estany  

Avis paterns:          Buenaventura Vilaseca Fauri

                               Antonia Postius      Estany

Avis materns:         Estevan Toro

                               Teresa Declasa

Padrins:    Juan Toro  (estany)    Margarita Vilaseca Fauri   Juan Noguer

Testigs     Jose Vilaseca   i Francisco Portavella

 



dissabte, 11 de gener del 2025

ARBRE GENEALOGIC

FAMILIA MORAS SUADES                                                             FAMILIA TRISTANY ABAYA

FAMILIA  MORAS CASAS  -- SUADES TRULLS   ===   FAMILIA TRISTANY BONBEHI  -- ABAYA VILASECA   

MORAS SUADES CASAS TRULLS TRISTANY ABAYA BONBEHI VILASECA CASTELLÀ VILASECA 

Familia Moras   ---   Familia Suades   ---   Familia Tristany   ---   Familia Abella  ---   Familia Casas    ---   Familia Trulls 







 

dimecres, 14 d’agost del 2024

MISTERIOSES RAJOLES ERÒTIQUES A SALLENT I COMARCA

LA RUTA DE LES MISTERIOSES RAJOLES ERÒTIQUES A SALLENT I COMARCA

    Un Senyor/s anònim/s, estan col·locant rajoles eròtiques a sota ponts i túnels amb rodolins personalitzats segons a on estan col·locades. Sallent - aiguamolls curvatera - Sallent

    En el terme de Sallent n'hi trobem 24 plaques a dia 3 de Novembre del 24 i en el mateix poble hi han 3 plaques en tres ponts

A Sallent la Ruta Rajoles comencem a caminar per l'estació, seguint el antic camí del tren cap a potasses, a sota el antic pont d'entrada a Sallent ja n'hi trobem una i en el túnel que hi travessa per sota la carretera per anar a Potasses, n'hi trobem una, sota el pont de la carretera per anar al polígon una altre, tot seguit si continuem polígon i passat el paratge del lleó, a la zona de la corbatera-zona humida, en el túnel que travessa l’eix c-16 hi trobem dues, una a cada banda, i una deia, ja que esta trencada, «Polles toves o trempades els agraden les llepades», seguin el mateix camí mes avall darrera el hotel Mas de la Sala en un canal de la fabriqueta (Coordenades: 41°47'05.0"N 1°54'16.0"E)  també hi trobem altre placa, «Polla amb Barretina Entra sempre fina», i tot reculant per passar el pont de cal Berenguer a Cabrianes i en el mateix pont a sota, n'hi trobem dues mes, 


Plaques del terme de Sallent i proper al limit

plaques del camí de Cabrianes
i sota pont de cal Berebguer
«Les lleterades de Cabrianes són totes antibacterianes». I  l’ altre diu: «Esberlat, esparracat, penetrat i ben sucat, el cony mai serà encetat vora el riu Llobregat» seguint per el camí del canal de Sallent - Cabrianes n'hi trobem una  mes i una altre a la zona del barri del Guix de Sallent.


Amb tot el terme de Sallent hi han 17 + 2  = 19 Rajoles, i en tota la comarca del Bages en podem trobar mes de 30 Rajoles


de Sallent i comarca


12 plaques del terme de Sallent