Un viatge interior: Records i trajectes d’una vida

 

Un viatge interior: 

Records i trajectes d’una vida

Reflexions d’una persona arrelada a Sallent

    Des del cor de Sallent, una vila petita però impregnada d’història al Bages, s’entreteixeix el relat d’una vida senzilla, marcada per la quietud del paisatge i l’aroma persistent dels records. No tothom ha tingut l’oportunitat de recórrer món ni de desplaçar-se amb assiduïtat, però viure arrelat a un indret potser ofereix una perspectiva única: la de veure’s créixer dins el mateix escenari, observant com el pas del temps transforma carrers, persones i costums, mentre tu vas recollint petites escletxes de món en cada petit viatge.

Els primers anys a Sallent

    Els primers records es fonen amb la infantesa a Sallent, un poble que sembla respirar al mateix ritme de la natura que l’envolta. Les rieres, les places antigues, els camps on el blat dansa amb la brisa, tot conforma un univers on cada racó té una història. L’escola, les festes majors, els jocs de carrer, els veïns de sempre: Sallent és molt més que un lloc de naixement; és una llar, un refugi i un punt d’inici per a tota aventura.

    Els ritmes pausats del poble permeten observar la vida amb una intensitat que a vegades s’escapa en ciutats més grans. Cada gest, cada salutació a la carnisseria, cada olor del forn a trenc d’alba, esdevenen engrunes de felicitat quotidiana. Aquesta calma arrelada marca la manera com una persona entén el món i, en part, la seva relació amb el viatge.

El primer gran viatge: Mallorca

    Quan era petit, va arribar el primer gran viatge, gairebé una odissea per a algú acostumat a la rutina sallentina: Mallorca. L’illa, amb el seu blau intens i la llum que banya la sorra, va ser una revelació. Els records d’aquell viatge potser són difusos; el pas del temps esborra detalls però en queda l’essència. Potser una excursió a alguna cala, el gust de la gelat, l’emoció de pujar a un vaixell o veure com el mar s’estén més enllà de l’horitzó. Mallorca va ser una finestra oberta a la immensitat, una primera lliçó sobre la riquesa que hi ha més enllà del poble natal.

Lourdes: espiritualitat i descobriment

    Més endavant, tambéde petit, va arribar l’ocasió de desplaçar-se fins a Lourdes, al sud de França. Lourdes no és només una destinació turística; és un lloc de pelegrinatge, on la fe i la recerca interior s’entrellacen. La visita a Lourdes va significar molt: la sensació de creuar la frontera, d’escoltar una llengua diferent, de compartir moments amb persones que venien d’arreu, d’aturar-se uns segons en silenci davant la gruta i deixar-se endur per la pau del lloc. Lourdes va ser, per damunt de tot, una experiència de connexió amb el món, amb una espiritualitat senzilla i sincera.

Els viatges a la província de València

    No han estat molts, però han deixat petjada. Dos o tres cops, potser en èpoques diferents, la província de València va obrir les portes a nous paisatges: la llum suau dels tarongers, l’olor de mar que es barreja amb la brisa càlida, els carrers acolorits dels pobles i ciutats valencians. Potser una fallera dansant, potser el so llunyà de la mascletà, potser uns dies de descans. Cada viatge a València ha estat una petita aventura, una oportunitat per entendre que cada racó de la península té la seva pròpia melodia.

Altres desplaçaments propers

    La vida, de vegades, obliga a moure’s per motius diversos: una visita familiar, una excursió, un compromís inesperat. Hi ha hagut altres desplaçaments, segurament menys memorables però no menys importants. Un dinar a Manresa, una escapada a Montserrat, una visita a Barcelona per veure un museu o simplement per fer una gestió. Aquests petits trajectes configuren un mapa invisible de records, on cada punt és un instant viscut amb intensitat.

El servei militar a Madrid

    Un dels trajectes més rellevants va ser el servei militar a Madrid. Per a qui no ha sortit gaire del seu poble, la capital de l’Estat pot semblar un altre univers. Madrid és bulliciosa, plena de vida, de contrastos; el soroll, el trànsit, les avingudes amples, els cafès plens a qualsevol hora. L’experiència militar no només va representar un canvi d’escenari, sinó també una escola de vida: l’adaptació a rutines estrictes, la convivència amb persones de llocs molt diversos i la necessitat de trobar el propi espai dins d’un engranatge més gran.

    Madrid va ser la gran ciutat, el lloc on l’enyorança del poble es feia més evident i, alhora, on s’aprenia a valorar la calma de Sallent. Aquells mesos han quedat gravats a la memòria amb una barreja de nostàlgia i orgull per haver superat un repte important.

Els llocs somiats: Canàries, Itàlia, més Espanya

    Amb el pas dels anys, hi ha qui sent la picor de l’aventura, el desig d’explorar més enllà del que ha estat possible fins ara. Han faltat ocasions per anar a les illes Canàries, per perdre’s pels carrers de Roma, per recórrer la resta d’Espanya amb calma. Són somnis que s’arxiven en un racó de la ment, potser per a més endavant, o potser per deixar que la imaginació acabi d’omplir els buits.

    L’anhel de viure aquests viatges no s’esvaeix. Les Canàries, amb la seva natura volcànica i la cultura pròpia; Roma, plena d’històries antigues i art sublim; altres ciutats i pobles d’Espanya que encara esperen la visita. Aquestes destinacions no són només llocs, sinó símbols d’una curiositat que roman viva.

Viure arrelat i viure esperant

    Potser la vida no ha donat moltes oportunitats per viatjar lluny o sovint, però viure arrelat a Sallent ha estat, també, una aventura. Cada carrer, cada festa, cada tram de la riera porta associats centenars d’històries. Quan els viatges es limiten, el món es fa petit però, alhora, esdevé més profund. S’aprèn a mirar amb ulls nous allò que sempre ha estat a prop, a reconèixer la bellesa de la quotidianitat i a gaudir de la familiaritat.

    Però, tot i això, queda la curiositat, el somni. Potser algun dia serà possible creuar nous horitzons, veure ciutats i països desconeguts, conèixer persones i cultures diferents. Mentrestant, la memòria i la imaginació omplen aquest desig, i la vida esdevé un viatge interior, tan ric com el més llarg dels trajectes.

Conclusió

    El relat d’una vida no es pot mesurar només pels quilòmetres recorreguts, sinó per la intensitat amb què s’han viscut els moments. Els viatges, per petits que siguin, deixen empremta. I viure arrelat a un poble com Sallent significa, també, viure una aventura contínua, plena de records, d’afectes i de somnis encara per descobrir. El món potser és gran, però les històries que hi vivim, per senzilles que siguin, el fan immens.